Sant Menna va néixer a Egipte, i era soldat de professió. Es trobava en una guarnició que estava acampada a Cotyaeum (actual Cute), Àsia Menor, quan va arribar a les seves orelles l'edicte persecutori contra els cristians ordenat per Dioclecià i Maximià. Sabent que com a soldat hauria de capturar cristians i, per descomptat, no podria professar la seva fe obertament, va abandonar la milícia i es va retirar a un desert on va viure cinc anys en pregària, dejunis, penitències, preparant-se per si el Senyor acceptava el seu martiri. Al cap d'aquest temps va tenir la inspiració de donar-se a conèixer, confessar Crist i que, literalment “fóra allò que Déu vulgui”. Va aprofitar la circumstància que se celebraven a Cute grans festes i el teatre estava dia i nit ple a vessar per fer acte de presència. Va entrar St. Menna al teatre i va citar el profeta Isaïes: "He estat trobat dels qui no em busquen, i manifestat als qui no em pregunten" (Is. 65, 1), perquè tots sabessin que es presentava per pròpia voluntat. Tot i el seu aspecte foradat per les penitències, el van reconèixer i el van portar a Pirro, el jutge, que va procurar temptar el sant amb promeses i paraules falagueres perquè abandonés la “superstició cristiana”. I com que el sant li recriminés l'absurditat de la fe en els ídols fets per homes, de les seves històries de passions i enveges, Pirro el va fer assotar amb nervis de bou. Novament va ser comminat a adorar els déus i com St. Menna es va negar amb rotunditat, el van pujar a l'ecul, on li van cremar els costats, el van esquinçar amb pinces i el van apallissar amb vares i plomades. Però res, St. Menna només es burlava dels botxins i els demanava que li peguessin més fort si podien. Alguns amics van intentar auxiliar-lo i convèncer-lo que no es deixés maltractar més per la seva fe, però ellno va fer cas. Finalment, cansat Pirro d'aquell espectacle, va enviar-lo a degollar i que el cremessin després. El van arrossegar fins a un lloc anomenat Potemia, on el sant va pregar i va suplicar a Déu li donés la victòria promesa per Jesucrist als qui confessen el seu nom. Després va ser degollat i, segons la sentència, el cos va ser llançat al foc, l'11 de novembre de 296 (o 303 segons altres).

Sant Menna és l'església parroquial de la vila de Sentmenat (el Vallès Occidental). Es tracta d'un edifici d'època moderna. A tocar del temple actual de Sant Menna hi ha l'antic campanar romànic de l'antiga església, avui desapareguda. Tant l'església actual com el campanar estan catalogats a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Hom ha constatat la presència d'un temple primigeni anterior al temple que acompanyava el campanar actual. És una església de planta basilical, que manté la seva tipologia estructural quant a les distribucions actuals, amb la nau central més ampla i alta que les laterals. El seu frontis de murs estucats està bastant deteriorat i les diferents reformes, han afectat l'entrada principal i la part superior. L'aspecte dels laterals deixa entreveure, en el mur de la planta superior (nau central) uns contraforts i unes obertures intercalades que descansen en l'inici de la teulada, a un sol aiguavés i que cobreix la nau lateral.

Pràcticament podria semblar una arquitectura cega, degut a les poques entrades de llum que en general, té actualment el conjunt arquitectònic. La teulada que cobreix la nau central és a dos aiguavessos. El frontis està coronat per un petit campanar d'espadanya. La dedicació a Sant Menna la confirmen pergamins dels anys 972-992 que consignen la forma llatinitzada "Sancti Miniatti", de la qual deriva el nom de la vila. L'església actual està separada del lloc on hi havia estat l'antiga per una placeta i va ser bastida l'any 1744, si bé l'absis no va ser edificat fins a la primera meitat del segle XX. Dins l'església, hi ha una pica baptismal gòtica procedent possiblement de l'església anterior. La dedicació del temple va tenir lloc el dia 11 de febrer de 1745.